Tornem al camí principal, passem els corrals de Bataller i de Murillo, construccions de ramaderia; dir-vos que són prou abundants per tot el terme, en tenim uns 34. Prosseguim per l’esmentat GR-236, ens desviem pel camí de la dreta, el de La Catalana, creuem el barranc Ample i tirem a l’esquerra per la caseta de Juanito “Diari” amunt. Si ens adonem, observarem com l’home ha creat bancals amb marges de pedra seca per conrear sobretot oliveres; eren temps de fam i hi havia que subsistir. Gràcies a aquesta tasca, la nostra serra no s’ha desertitzat i a més a més moltes famílies del poble han trobat feina fent marges de pedra en les zones turístiques de la Marina Alta com Xàbia i Benissa.

Pugem poc a poc , a l’esquerra la cova Saranyana i els alts dels Perdigars, deixem el barranc del Baladret, que va de nord a sud a la nostra dreta, on observarem un forn de calç. En tenim localitzats una cinquantena. Ja dalt, estem en la Catalana on pins, coscolls, argelagues, romers , timons i alguns ocells com els gafarrons, els verderols, els pits roigs, els soliguers, etc., són els nostres acompanyants. Albirem les primeres serralades de la Safor. Al sud-est, el pic de la Cuta ens aguaita.

A la dreta surt una senda la qual ens porta a la cova Fonda. Seguim pel camí ample i a uns pocs metres, a l’esquerra, es troba el dipòsit de la Catalana, en mal estat. Caldria arreglar-lo. Arribem a la caseta de Rafel de Bota. Allí mateix doblem a l’esquerra. Sempre estem pujant per un camí també ample però dolent i passant per la “Carabassera”i Les Siselles, ens dirigim a la carena del barranc del Batla Mala, mal anomenat barranc del “Maricón”, i per la vessant de ponent, cap al Puig Agut, punt geodèsic amb més de 500 m d’altitud.

Cal desviar-se quan ja hem passat de vista el pic del Puig Agut per un senderol molt estret i brut que hi ha a la dreta, ens l’indica un muntonet de pedres. En uns deu minuts estem dalt. Val la pena pujar si bufa el ponent . Des del cim divisarem, seguint les agulles d’un rellotge: al nord, l’Alt de la Lletrera; al nord-est, el Montdúver; a l’est, l’illa d’Eivissa i el Montgó; al sud-est, el pic de La Safor i la Cuta; al sud, Serrella, Aitana i la penya “El Barco”; al sud-oest, el Benicadell i el Montcabrer; a l’oest, Llutxent amb tota La Vall d’Albaida i al sud-oest, la Penya Migdia. Després de les fotografíes pertinents, baixem per continuar la marxa.

S’adrecem amunt, cap a la penya del Recer, la qual ens protegeix del ponent, on abunda la terreta d’escurar i per tant la pebrella; bon lloc per a esmorzar i albirar les magnífiques panoràmiques que ens ofereix l’esmentat barranc del Batla Mala, indret on abunden fonts d’aigua i a més a més divisem El Montgó i la Mediterrània. Un últim esforç ens duu dalt de la serra Marxuquera on el paisatge ens segueix deixant-nos meravellats. Prosseguint el trajecte, arribem al Bancal de Viscaio i a la dreta, la foieta de Bruno. Sense desviar-nos, anem uns dos quilòmetres. A l’esquerra, passem pel costat de l’ullal de la Lloma Plana, continuem i poc a poc, deixant a la dreta un altre forn de calç mig camuflat per la llenya, arribem al pla de la caseta del Diari, indret que caldria recuperar com a refugi. Prosseguim el camí. Arribem al pla de la Terrerola, deixant a l’esquerre la senda que ens portaria al Cap de l’Ase. Cal continuar recte gaudint de la recuperació de la flora mediterrània. Passem per un bosquet de carrasques joves. Arribem a un bifurcació de camins. Agafem el de l’esquerre.

Estem baixant per la costa del Surar. Devem anar amb molta precaució. El camí es bo però degut a les pedres soltes, podem esvarar-nos. Divisem la Foieta i el poble de Pinet.Lla penya Migdia un poc a la dreta ens vigila; cap al centre, el bosc del pinar de l’Avenc; a l’esquerra el pinar recuperat del Cap de l’Ase i ja en la llunyania, la resta de la Vall d’Albaida. La major part del camí és de baixada. Està asfaltat. Ja baix, agafem el primer camí ample a l’esquerra que ens durà al Pujol. Bancals d’oliveres i ametlers són el nostre veïnat. Deixant a la dreta el xalet de Domingo Bonora, agafem el camí de la dreta. Estem arribant i deixant al mateix temps el pla del Pujol. Passem pel costat de la caseta de ´´Joaquin“ de Gargori. I baixant poc a poc, després de passar una forta pendent, arribem a les rodalies de la Malladeta el Bou. Avancem com si estiguérem dins una vall xicoteta fins arribar al Barranc de la Molà, tot a mà dreta. El camí és de terra d’arena. Avancem pel camí i arribem a la Poletana. Amb cura anem també baixant fins a un camí asfaltat. Doblem a la dreta. Estem en el trajecte que ens duu a Llutxent .

Sense deixar-nos l’asfaltat, creuem el torrent del riu Pinet i caminem junt a un ample bancal d’oliveres blanquetes. A la fi del bancal, abans d’arribar a la carretera, trenquem a l’esquerra i baixem a l’esmentat torrent. Continuem recte , observant el desequilibri natural existent. Passegem uns dos-cents metres per dins del torrent , on el baladre i els esbarzers són els nostres veïns. Seguim per un camí ample el qual va paral·lel al torrent i quan passem una caseta rústica blanqueta, al final d’una pujada, seguim recte, deixant-nos el camí. Pugem per un senderol prou costerut amb pedra solta. Ja dalt, el camí s’eixampla. Els tarongers apareixen de sobte. Deixem un xalet i la fàbrica de palets a mà esquerre. Agafem un camí ample a la dreta que ens dura a uns xalets fins a la carena on podem divisar l’ermita i el convent. Estem a la Plana. Passem pel costat d’una caseta menuda blanqueta amb una piscina xicoteta, és la caseta de Minguet el “Peleret”. Seguim el camí, rodejats d’ametlers, arribem a un creuer de camins. Tirem a l’esquerra cap avall. Arribem al poble. Trenquem a la dreta i per un carrer ample, La Plana, el seguim fins la carretera de Pinet. Doblem a la dreta i per la vorera de la carretera, pel costat de la farmàcia local, arribem al punt de partida: el Calvari vell.

OBSERVACIÓ: la descrivim de ponent a llevant.

Eixim del poble pel GR-236 i pel PR-CV 434 pel carrer de la Plana i sense deixar-los, passem dos corrals de ramaderia. Arribem a una bifurcació de camins. Continuem pel que ens indica cap a l’Alt de Barreres, el de l’esquerra. Després de passar un xicotet pla d’oliveres i ametlers, el Pla de la Simeta, arribem a una altra bifurcació, agafem el camí de la dreta. Passem junt a un corral de ramaderia i poc a poc anem entrant en una foieta fins arribar a una caseta nova. Ens deixem el camí ample i agafem un senderol recte amunt, hi ha molta pedra solta, caminem amb molta precaució el camí s’empina i poc a poc anem pujant i gaudint de les vistes que ens oferixen les muntanyes de Llutxent. El bosc valencià s’ha recuperat després d’un cremat. Xafem terreta d’escurar on la pebrella es la nostra veïna poc a poc arribem a la cova del Rafal, lloc molt conegut i utilitzat pels caçadors per a passar la nit o guardar-se d’una tronada. Tornant al camí, aquest presenta prou dificultat degut a que esta molt desfet pel pas de les motos. Caldria arreglar-se amb escalons de pedra. Anem amb molta cura. Pugem tranquil·lament la lloma la cova i gaudim molt mes de les vistes panoràmiques que l’entorn ofereix: els cingles de les Penyes de la Àliga i el barranc Aspre . A l’ombria, podem divisar un forn de calç poc a poc seguim pujant. Ja dalt, passem un raconet de terra fèrtil, l’anomenat bancal de Viscaio, fins arribar al PR-CV 434 enfront de la foieta de Bruno. Divisem la Mediterrània. A la dreta, cap a la Catalana i a l’esquerra cap al Surar. També podem tornar per on hem vingut.

Estem sempre al mateix PR-CV 434. Pugem poc a poc. Prosseguim la ruta sense deixar el traçat asfaltat. Quan s’acaba l’asfalt, un tros més endavant, es presenta una bifurcació. (A la dreta: D-3). Cal agafar el camí ample de l’esquerra que ens du pel Pla de Badenes cap al Pujol. Passem un bosquet de pins, a mà dreta. Baixem i abans d’arribar a una corba, apareix un senderol que ens durà al forn de calç del Campanar. Tornem al camí ample i seguim avant. Uns cent metres més avant hi ha un entrador a mà dreta. Entrem i ens sorprendrà l’aparició d’una preciosa i original barraca de pedra: la barraca de Pepe Codi retornem al camí principal. Anem pujant poc a poc, observant abancalaments d’ametlers i oliveres i algunes casetes de camp. L’itinerari va fent-se dificultós. Arribem dalt al Pla del Pujol: bancals d’ametlers i oliveres dibuixen el paisatge. Sense deixar el recorregut i passant pel costat del corral de bestiar, ens acostem a un creuer de camins. Si volem anar al Cap de l’Ase, agafem el de la dreta (V-5). Si volem tornar al poble, trenquem a l’esquerre pel PR-CV 434. I si volem pujar al Surar cal tirar recte, passant junt a la caseta de Domingo Bonora.

1. Seguint el PR-CV 434:

Podem dur-la a terme des del Pla del Pujol ( d’oest a est) o a l’innervés des de la Terrerola. Per arribar als punts de partida cal moure’s sempre des del PR-CV 434. Arribem a un encreuat de camins. Deixem a mà esquerra la caseta de Domingo Bonora que ens porta al Surar i a la dreta el corral del Pujol. Prosseguim recte i ens dirigim cap a llevant, a l’est, cap a la caseta de Manolito Bonora. Abans d’arribar, ix una senda nova, cap a la dreta, feta per les motos per dins d’un barranquet, la qual sense deixar-la, anem pujant pel barranc dels Castellets. Divisem a l’esquerra la costa del Surar, camí ample i empinat. Cal anar poc a poc perquè la senda és molt costeruda. Ens meravellem de la regeneració del sotobosc valencià i arribem, passant junt a un xicotet forn de calç, al pinaret del Cap de l’Ase , creuant-lo tranquil·lament. Aquest pinar de pi pinyoner és un indret que va ser cremat, on el bosc mediterrani manifesta la seua capacitat de recuperació. El llentiscle, l’aladern, el coscoll, el bruc o cepell, el timó, el romer, l’argelaga, l’arbocer, sarsaparrella, … I que junt al porc senglar, la perdiu, el verderol el gafarró, la terrerola, el lluïdet, el pit roig, la cardenera, el mussol, el soliguer, l’àliga, la gineta, la gardunya, l’esquirol … Són els seus habitants. Podem esmorzar, dinar i descansar, no hi ha aigua. Sense deixar el senderol, arribem altra vegada al PR-CV 434 que comunica El Surar, a l’esquerra amb la Catalana, a la dreta. Ens trobem a l’Alt de la Terrerola, nom de pardalet.

2. També podem aplegar des de la variant Nº 4 (V-4):

Estem sempre al mateix PR-CV 434. Pugem poc a poc. Prosseguim la ruta sense deixar el traçat asfaltat, abandonant el PR-CV 434, prosseguint en direcció al Rafal. Taules d’oliveres blanquetes de terra fèrtil són els nostres guardes. Quan s’acaba l’asfalt, un tros més endavant, es presenta una bifurcació. (A la dreta: D-3). Cal agafar el camí ample de l’esquerra que ens du pel Pla de Badenes cap al Pujol. Passem un bosquet de pins, a mà dreta. Baixem i abans d’arribar a una corba, apareix un senderol que ens durà al forn de calç del Campanar. Tornem al camí ample i seguim avant. Uns cent metres més avant hi ha un entrador a mà dreta. Entrem i ens sorprendrà l’aparició d’una preciosa i original barraca de pedra: la barraca de Pepe Codi retornem al camí principal. Anem pujant poc a poc, observant abancalaments d’ametlers i oliveres i algunes casetes de camp. L’itinerari va fent-se dificultós. Arribem dalt al Pla del Pujol: bancals d’ametlers i oliveres dibuixen el paisatge. Sense deixar el recorregut i passant pel costat del corral de bestiar, ens acostem a un creuer de camins. Si volem anar al Cap de l’Ase, agafem el de la dreta (V-5). Si volem tornar al poble, trenquem a l’esquerre pel PR-CV 434. I si volem pujar al Surar cal tirar recte, passant junt a la caseta de Domingo Bonora.

Eixim des de la Plaça Major de Llutxent , seguim pel carrer Porxes, tot recte. Trenquem a l’esquerra i pel carrer Bonaire, molt pintoresc, primer carrer a la dreta. Baixem cap avall fins la carretera que va a Pinet. Passem enfront, on tenim el panell publicitari que ens explica geogràficament la ruta de PR-CV 434. Prosseguim en direcció Pinet. El barri de la Costa, que duu a l’Ermita i el Convent, el deixem a l’esquerra. Creuem la carretera i agafem una via de passeig, a la dreta. Un xicotet jardí ens recorda la nostra història de Moros i Cristians, la coneguda batalla del Barranquet de la Sang. Cal seguir amunt. Travessem la carretera del convent i tot recte, seguim per la carretera de Pinet. Quan passem dues baixades, deixem a la dreta una cantera i a l’esquerra una finca vallada. En la mateixa corba de la carretera topem amb una senyal informativa del desviament. Cal marxar per eixe camí ample fins arribar a un panell informatiu sobre el castell del Xiu. Estem al GR-236. El camí es converteix en un senderol costerut on la pebrella i la sajolida ens tonifiquen l’entorn. Pugem durant una estoneta. Dalt de la carena deixem el GR-236 i ens desviem, a la dreta, cap a l’esmentat castell. Es un indret amb molta història, de forma triangular, amb l’aljub corresponent i ben comunicat amb altres castells de les rodalies. Lloc de visita obligada al terme de Llutxent.

Cal desviar-se del PR-CV 434 quan ja hem passat de vista el pic del Puig Agut per un senderol molt estret i brut que hi ha a la dreta. Ens l’indica un muntonet de pedres. En uns deu minuts estem al cim. Val la pena pujar si bufa el ponent. Des del cim divisarem, seguint les agulles d’un rellotge: al nord, l’Alt de la Lletrera; al nord-est, el Montdúver; a l’est, l’illa d’Eivissa i el Montgó; al sud-est, el pic de La Safor i la Cuta; al sud, Serrella, Aitana i la penya “El Barco”; al sud-oest, el Benicadell i el Montcabrer; a l’oest, Llutxent amb tota La Vall d’Albaida i al sud-oest, la Penya Migdia, dalt de Pinet. Després de les fotografíes pertinents, baixem per prosseguir la marxa, gaundint de les meravelloses panoràmiques que ens oferix el Barranc del Batla Mala, mal dit Barranc del “Maricon” i de la comarca de la Safor, deixant a mà esquerre la penya del Recer on la terreta d’escurar i la pebrella ens van acompanyant.

Aquest desviament unix la variant 4 (V-4) amb la variant 3 (V-3). Apareix una bifurcació del trajecte. Estem al Pla de Badenes, indret on es poden trobar bolets. Seguim pel camí que ens porta al poblat morisc del Rafal. Ho indica una senyal. Prosseguim. Creuem un estret torrent. Pugem per la cova Tella amunt. Ja dalt, albirem unes casetes agrupades en dos barris separats pel camí. Una carrasca vigila l’entrada al Rafal. Hi ha algun corral de ramaderia. Ens trobem al poblat morisc del Rafal. Sols quatre casetes estan ben conservades. Observem oliveres centenàries. Ens desperta la curiositat la construcció d’un forn morú a l’esquerre. Algunes cases estan assolades. Sense abandonar el curs del camí principal, arribem a la fonteta del Rafal. Enfront d’ella hi ha un abeurador per a beure els ramats i un viver per a ús agrícola. Cal cuidar aquest lloc contínuament. Després de descansar i reposar forces, reprenem el camí costerut i ample de la dreta. Avancem junt a un xalet nou on davant hi ha una figuera Poletana. Bancals d’oliveres ens saluden. El camí ample va a parar a un assegador empinat i de difícil accés. L’abancalament de taules d’oliveres ens crida l’atenció. Pugem poc a poc. Quan ja planegem, estem entrant al barranc del Rafal, on el relleu valencià es manifesta d’una forma natural i salvatge . S’endinsem per l’ombria i ens impressionem de les vistes i de tot tipus de flora que anem trobant. Amb molta cura, anem agafant altura fins arribar a la variant tres (V-3). Estem a la Malladeta del Sapo, si tirem a l’esquerre ens allunyarem del poble i anirem fins al PR-CV 434 per anar al Surar o a la Catalana. Si doblem a la dreta, tornem per la variant tres (V-3) i per l’Alt de Barreres cap a Llutxent des d’on les vistes panoràmiques ens deixaran bocabadats.